L’exemplar número 220 el va encarregar el germà Lambert Sixt, del conegut convent Ettal, situat a l’Alta Baviera, ja que el germà del convent benedictí és un fan entusiasta de la telegrafia, i a la vegada responsable de les comunicacions al convent. Així doncs, Sylvester Föcking va empaquetar una vegada més (i probablement no seria la darrera), a la seva cambra de treball del carrer Wormser, el seu doble CD "Comunicacions marítimes radiotelegràfiques de tot el món". En una acurada recerca, l’exoficial de ràdio de la marina mercant alemanya ha recopilat comunicacions en radiotelegrafia de les últimes dècades procedents de les estacions marítimes costaneres d’arreu del món, una part de col·leccions de l’Escola de la Marina de Bremen i l’altra d’arxius particulars.

Allò que sona a les orelles dels llecs com una mena de successió de "xiulets" (tons) monòtons llargs i curts, als professionals de la mar els porta uns records inesborrables, ja que les comunicacions de ràdio marítimes radiotelegràfiques s‘extingeixen cada dia més, ja que els vaixells avui dia estan equipats amb sistemes de radionavegació per satèl·lit. Però no fa ni tan sols 30 anys que l’alfabet Morse era l’únic mitjà que permetia comunicar-se a llarga distància. Les més de 500 estacions marítimes costaneres que encara hi havia l’any 1984 actualment s’han suprimit quasi totalment.

Fa menys de 100 anys que l’italià Guglielmo Marconi, el 2 de juny de 1896, registrava la patent del seu invent "transmissió de notícies amb ajuda d’ones electromagnètiques". No obstant això, fou després de la catàstrofe del Titanic (el 14 d’abril de 1912), quan s’establí l’obligatorietat de l’equipament d’una instal·lació de ràdio en els vaixells amb més de 50 passatgers.

A alguns radiotelegrafistes de la marina mercant els ve nostàlgia quan senten el famós "despertador" de l’estació Norddeich Radio: comunicacions de socors, urgències, i seguretat, avisos de gel, informació meteorològica i notícies de premsa, permeten encara a l’oïdor deixar sentir el que es feia en el dia a dia en radiotelegrafia a la marina i, al mateix temps, poder jutjar la fina orella que devia posseir el radiotelegrafista per ser capaç d’esbrinar els senyals de Morse entre el diluvi de tons que s’escoltaven.

El punt fort del doble CD són, sense cap mena de dubte, informacions d’acomiadament (farewells) d’importants estacions costaneres que s’acomiadavent amb un últim "CQ".

"Llàstima, massa tard" es va posar ell i els altres col·legues radiotelegrafistes que col·laboraren a arxivar tot el relatiu a radiocomunicacions marítimes, (manifesta Föcking), el qual s’especialitzà en el tema acústic. Electricista de professió, Föcking, nat a Kleve, prop de Niederrhein (comarca del Baix Rin), va obtenir a Bremen el títol de radiotelegrafista l’any 1963. A partir d’aleshores va navegar per tots els mars del món fins l’any 1972. "Encara que no vaig fer el bateig a la línia de l’Equador" (diu ell). Precisament tres dies abans del tancament del canal de Suez durant la guerra dels Sis Dies entre Israel i Egipte, el 1967, va abandonar el canal. Coneix Colombo (Sri Lanka) perfectament ja que s’hi va quedar a la rada 123 dies: "Sempre hi havia algú que feia vaga" (explica Föcking).

En l’actualitat és més que tranquil·la la vida que porta el ciutadà de Oppenheim, el qual finalment va ésser administrador tècnic en l’AZ. (Centre de Formació) on era el responsable del bon funcionament dels sistemes de comunicació.

Els CD es presenten a preu de cost, de € 15 (incl), que els antics col·legues i altres interessats paguen amb molt de gust 7 marcs són destinats a sufragar despeses per tornar a reviure un telegrama històric.

"Molts antics radiotelegrafistes a través dels CD han recordat els temps més bonics de la seva vida, i s’han interessat altra vegada pels col·legues i per les comunicacions de la marina" (comenta l’autor dels CD). Per primera vegada va presentar Föcking el seu CD a l’Assemblea Anyal General de Germanor entre Radiotelegrafistes de la Marina Mercant, al setembre a Bremen, en la qual s’intercanvien contínuament molts records viscuts que anomenen "historietes". Aquell que vulgui posar-se al dia amb el nivell més actualitzat de comunicacions, senzillament ho pot aprofitar connectant-se a Internet a la pàgina de Föcking http. // www. seefunker de.

Traduït per EA3YY, Lluís-René Loran Reverter REUS, Catalunya,   12 d’agost de 2001

Comandes a: Sylvester Foecking, Wormser Strasse 16, D 55276 Oppenheim.